Aquesta va ser el dubte que ens va sorgir quan Rubén Martínez va proposar organitzar un crowdfunding el dia després que Lucas Masciano i Rafa Pons vinguessin a l'escola (sort que ens comuniquem via mail i no va veure la nostra cara de desconcert). Gràcies a Sant Google i Santa wikipedia vam poder esbrinar que aquesta paraula estranya es refereix a una manera de finançar projectes amb petites aportacions econòmiques de persones anònimes a canvi d'una recompensa. Un intercanvi solidari. Una manera d'ajudar-nos a tirar endavant idees, somnis ... que a causa de les circumstàncies actuals (crisi, retallades) resultaria impossible sense la col·laboració de tots. Una cosa, en resum , molt interessant i enriquidora.
Dilluns es publicarà a la pàgina de cantauticket el projecte en el qual som protagonistes, amb la descripció del mateix, a què aniran destinats els diners recaptats, i el que us pot interessar més ... les recompenses que tindran els mecenes per col·laborar!
Sabeu? Els mestres de l'escola solem parlar sobre l'entorn en què ens trobem. Som un total de setze a la plantilla, amb edats compreses entre 25 i 60 anys. Tots hem estat en altres centres treballant abans d'arribar aquí, i moltes vegades acabem comparant la nostra situació amb la d'altres. La diferència és tan abismal que fa que ens acabem implicant a nivell afectiu molt més del que potser hauríem, però és que resulta impossible mantenir-se al marge .
Veiem que per molt que ens esforcem no podem oferir als nostres alumnes les mateixes oportunitats que les que tenen els infants d'una escola situada al barri del costat. Que el material que utilitzem en el dia a dia és bàsic i en ocasions escàs. Que ens veiem molt limitats a l'hora de programar sortides fora del centre escolar, i ni se'ns passa pel cap anar a algun espai on s'hagi de pagar entrada ja que les famílies no poden assumir el preu .
Però no ens resignem ... Donem ús de la imaginació, i busquem solucions alternatives per pal·liar en la mesura del possible la situació en què ens trobem . D'aquí va sorgir el mail a "Les Nits de l'Art ", un intent d'acostar la música als alumnes de l'escola demanant a uns artistes que vinguessin a passar una estoneta amb nosaltres. Com diu la dita, si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma ... I sí, la muntanya va venir, en forma de dues persones excepcionals en condició de músics que van dedicar una tarda de les seves vides amb l'únic lucre de l'experiència viscuda, i que van quedar tan impressionats que ens van plantejar la iniciativa que donarà el tret de sortida el dilluns.
I hores abans de començar sorgeix el dubte i la incertesa de no saber què passarà, si la gent respondrà o no, si podrem fer realitat el somni o es quedarà en el camí ... Encara que de moment ja tenim una gran recompensa: el saber que encara queda gent amb cor. Que en aquesta societat que ens definim com col·lectiu materialista i individualista s'amaguen persones com Rubén, Rafa, Lucas, Dani... gent implicada i sensible, que és capaç de dedicar una porció del seu temps als altres i ajudar a canvi de res. Un exemple a seguir.
Només tenim paraules d'agraïment per aquests gestos.
I ara només queda esperar a dilluns a que arrenqui tot...
Quins nervis!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada